Sènior FMV, 56 – Arenys Bàsquet, 55: l’afició dona el punt de la victòria!
El descens directe ja és a dos partits. La victòria del CB Calella, combinada amb la derrota del Sant Andreu de Natzaret, ens situa desens en places de promoció. La crida engegada a les xarxes amb el #JoVindré ha tornat a omplir el “Parc Dalmau”. Gràcies afició! Amb vosaltres, el camí el farem junts!
Sènior FMV, 56 – Arenys Bàsquet, 55
Per Paco García
Per Paco GarcíaVictòria èpica a casa en un partit clau per decidir quin equip sortia de la zona de descens directe. Des de la banqueta, la imatge de la grada, pràcticament plena, tornava va a generar-nos hipermotivació. Els constants ànims ens feien superar al rival amb facilitat en un primer quart extraordinari aconseguint avantatges de fins a 11 punts: 21-10. Poc a poc els primers canvis en els dos equips van fer que canviés l’escenari. L’Arenys passava de dominat a dominador i ens feia un parcial demolidor de 8 a 23 per marxar al descans amb un favorable 28-33. Tot per decidir però les sensacions eren de dubtes. La sortida del tercer quart va ser caòtica per nosaltres i amb un 0-6 s’encenien les alarmes: 28-39. Temps mort i primera decisió: defensa zonal 2-3. La segona, donar entrada a pista a en Marc Jover per tal d’aportar a l’equip intimidació i rebot. Les propostes tàctiques van funcionar i paulatinament les diferències es van anar eixugant fins aconseguir empatar el matx a 48. Quedaven els 3 minuts finals, els moments definitius, els que sempre se’ns giren en contra. I aquí vam prendre, des de la banda, altres decisions complicades: seure al banc a en Ferran Valls i col·locar en pista a en Quim Serra, i mantenir en la direcció del joc a en “Ciru”.
Dues cistelles marca de la casa des de la mitja distància d’en Quim ens donaven 4 punts d’avantatge i juntament amb el control del joc de’n Ciru ens enfilàvem a una victòria il·lusionant, la victòria d’un club, el triomf d’un col.lectiu de rebels que no es rendeix passi el que passi. Un grup que treballa sense descans i que es va mostrar més unit que mai en un escenari ideal.
Al nostre públic: Gràcies, mil gràcies per donar-nos ales novament. Aquest club no es mereix perdre una categoria que tant ens ha costat assolir i ens hi deixarem la pell junts tants cops com faci falta. Per que el nostre orgull és pertanyer a aquest grup. Orgull taronja. I ho deiem ahir quan pitjor anaven les coses: “Que sí que podem! Que som capaços de tot, tots junts!!!”
Ho hem tornat a fer!
Fins i tot en Jun Xi era al “Parc Dalmau”! Un dels nens de l’escoleta que han estat protagonistes del vídeo “Jo vindré! I tu, també!” Veure el pavelló amb jugadors i jugadores de totes les edats, de tots els equips, ens omple d’orgull. L’onada, que ha recorregut de punta a punta la graderia, ha traspassat la seva electricitat a la pista. La comunió ha estat perfecte. I quan l’equip ho ha necessitat, allà hi era l’afició! Al final, una foto que guardarem per sempre més, passi el que passi aquesta temporada. El club està fent passes importants cap al futur i la implicació de la nostra gent és la millor garantia que entre tots ho farem possible.
Per això, només podem dir GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES! Ens trobem a la pròxima!
Deixeu un comentari
You must be logged in to post a comment.