Àlex Moral: “Les júnior han reduït la distància amb les jugadores del sènior”
Àlex Moral i Jordi Fiérrez entrenen aquesta temporada els dos equips referents al bàsquet femení del CB Calella: el júnior “A” i el sènior. Aquesta és la radiografia que en fan d’un equip que és campió de lliga imbatut i que encara no coneix el seu límit
“Un grup de noies enamorades del nostre esport”
Quan parlem del nostre júnior, estem parlant d’un grup de noies enamorades del nostre esport, amb unes ganes enormes per créixer i millorar, tant individual com col·lectivament. I si partim d’aquesta premisa, tot s’entén molt més fàcilment
Així arrenca l’exercici que hem demanat a l’Àlex i al Jordi. Dos entrenadors joves. Un posa el caràcter, des de la banda, gesticulant i cridant el seu ja famòs “cóooorre”. I l’altre, la pausa i la tàctica. L’un és el contrapunt de l’altre. La suma ajuda a entendre el que estan aconseguint amb aquest equip i també amb el sènior.
“L’aposta que ens va transmetre el club era clara: potenciar el júnior i preparar jugadores formades a casa per fer el salt al primer equip“
De fet, no es fan gens estranys els entrenaments conjunts dels dos equips. Algunes jugadores del júnior, doblen els caps de setmana i xuclen de l’experiència de jugar a Segona Catalana amb el sènior. Una tònica general, que ja és un segell, en totes les categories del bàsquet femení, al CB Calella
I ja en els primers contactes que vam tenir amb l’equip, els dos entrenadors ens vam engrescar com nens petits per la capacitat de treball i la il·lusió que ens demostraven les jugadores. Calia remoure tots els conceptes adquirits fins al moment, modificar els hàbits dins i fora de la pista i començar a plantejar-nos reptes molt més ambiciosos. I així ho vam transmetre a les noies des del primer dia. La reacció de totes elles no es va fer esperar i ja en els primers entrenaments ens van deixar clar que elles farien tot el possible per arribar a les fites marcades
Una bona pretemporada amb molta càrrega física però també tàctica ens ajudava a marcar la línia de treball que seguiríem durant tot l’any. Amistosos exigents, amb diferents equips de categoria Interterritorial, ens ajudaven a entendre que havíem de treballar molt, però també, que el marge de millora era gran
“S’ha aconseguit reduir la distància amb el primer equip”
Però un cop iniciem la lliga, ja es podia veure que l’equip estava en una fase de creixement continuu que encara no ha acabat. Cada entrenament serveix per aprendre nous conceptes, corregir errades, millorar molts detalls. Cada partit ens ajuda a entendre la importància de tot allò que treballem i ens fan ser un EQUIP més fort i unit.
Un bon torneig a Palamós en el pont de desembre, el Globasket durant les festes de Nadal a Lloret i el proper Torneig Internacional que jugarem per Setmana Santa també ens donen nous impulsos per no aturar-nos en el nostre camí de millora constant.
“Són un grup humà meravellós i el seu creixement esportiu és increïble“
I ja podem dir que un dels objectius prioritaris per nosaltres i pel club ja s’ha aconseguit: reduir la distància amb el primer equip. Les nostres júniors, cada cop més, es troben amb una dinàmica molt similar a la del nostre sènior, compartint sessions d’entrenaments, molts exercicis i, com no podia ser d’una altra manera, participant en molts partits de competició oficial, on algunes jugadores ja tenen un rol molt important a la categoria de Segona Catalana i moltes altres participen sempre que el primer equip ho necessita
Ara ja toca plantejar la part final de la temporada, el moment de recollir els fruits. Hem fet els deures, el treball ha estat, és i seguirà sent, excel·lent. I ara cal gaudir del premi que les jugadores s’han guanyat, les fases pel Campionat Territorial de Barcelona. I si tot va bé, més endavant, pensarem en el Campionat de Catalunya. Tot això és per a elles, perquè s’ho mereixen, perquè són un grup humà meravellós i el seu creixement esportiu és increïble. I només caldrà dir: ‘Gaudiu d’aquest campionat, recordeu tot allò que heu après i lluiteu perquè l’equip arribi tan lluny com sigui possible’!
Un grup que s’ha sabut sobreposar a dificultats, com la greu lesió de l’Adriana Berney, que té trencats els lligaments, i que ha obligat a altres companyes a jugar rols diferents. Un fet que, segons ens diuen, han suposat “adaptacions internes molt importants“
I també és el moment d’agrair a les famílies, al club i a l’entorn (direcció tècnica, resta d’entrenadors, seguidors, jugadores sèniors i jugadores dels júnior B i cadets) tot el suport que ens donen. Aquest campionat també és per a vosaltres! Moltes gràcies per la feina feta!
Deixeu un comentari
You must be logged in to post a comment.