Els perfils de molts jugadors i jugadores anònims han canviat de foto. Han renunciat a la seva imatge personal per la del seu referent, en reconeixement a l’ídol que ja no hi és. Des què ens va sorprendre, a tots, la mort sobtada de Kobe Bryant, els grups de WhatsApp han actuat de fil conductor per conèixer la notícia, en un primer moment, i per plorar i maleir, després. Bàsicament, també, per mostrar la incredulitat amb el que acaba de passar: la “Mamba negra” ha mort. I per veure que la vida, com deia el mateix Bryant, passa per davant nostre i un dia marxa: “Disfruta-la, és massa curta com per estar trist o desanimat. Cal moure’s, la vida continua. Somriu i segueix amb ella”

Com afronten els nens i nenes la pèrdua d’aquest referent?

Hem volgut saber com es treballa amb els nens i nenes la pèrdua d’un referent com Kobe Bryant. I per això, hem traslladat a Jordi Gaitan, assessor en psicologia de l’esport, tres preguntes molt concretes, i també hem preguntat per Kobe als nostres jugadors

• Kobe Bryant és un ídol, i a més, molt jove. Com reben i com maduren la mort, nens i nenes que juguen a bàsquet i que el tenen idolatrat?

  Abans que res una obvietat, Kobe Bryant és un ídol i un referent i el que s’ha mort és la persona Kobe Bryant. Em sembla molt rellevant aprofitar per parlar amb els nens i nenes que fan bàsquet des d’aquesta obvietat. Ens agradi més o menys, els joves jugadors/es dels nostres clubs ho rebran a ritme de xarxes socials, de grans titulars, de vídeos i d’imatges. Ho rebran amb excessiva velocitat. La manera com habitualment es tracta la mort, convertint-la en un tema complicat d’encarar on costa trobar el punt mig entre l’excés de banalització pels morts llunyans i l’escrupolós tabú pels morts propers, fa que la maduració sigui més cultural que natural. Per tant, dependrà dels valors que s’estiguin usant en l’educació d’aquests infants i de la gestió emocional que siguin capaços de fer.

• El refugi, on el troben?

  En aquest cas considero que hi ha dos nivells de gestió. Un personal, d’afrontament de les emocions. I un d’aprenentatge en relació als temes que posa a sobre la pista aquesta pèrdua. Pel primer, la família i les amistats haurien de ser suficients. Pel segon, els entrenadors/es, les coordinacions i les juntes dels clubs poden servir com a dinamitzadors d’aquesta oportunitat d’aprenentatge.

• Quin paper hi juga la família, a casa, i els entrenadors, al club?

  L’adeu sobtat d’un ídol és una oportunitat per naturalitzar la mort i destacar el caràcter atemporal dels valors que ha representat. Lligant la naturalització de la mort, amb el caràcter més familiar i d’amistat de l’acompanyament i els valors que transmet, i per molt temps, la figura de Kobe Bryant, amb la tasca més pedagògica que pot fer un club. El compromís, la mentalitat guanyadora, l’esforç, la capacitat de cooperar, la resiliència, i més … els ídols ens ajuden a detectar allò que per nosaltres és valuós, aprofitem-ho.