La foto de la comunió: “Hortalisses Pi” CB Calella, 83 – Parets, 55
Ni la banqueta dels Brooklin Nets en les millors celebracions després d’una cistella! D’això se’n diu passar-s’ho bé jugant a bàsquet. El nostre sots 21 compta els partits per victòria a la Lliga de Preferent. Ja en són 6, i la festa, continua
“Hortalisses Pi” CB Calella, 83 – CB Parets, 55
Per Paco García
Exhibició ofensiva i consolidació del lideratge. El partit comença amb igualtat en el joc i en el marcador i el primer quart deixa un 17-15, on l’equilibri és la tònica general. Els canvis d’un i altre equip són determinants i l’entrada a pista de l’Aniol Fors i en Nil Ibáñez dinamiten el joc. Els tirs de mitja i llarga distància entren, defensem a un gran nivell i el joc vistós en transició obre una important escletxa: 44-25 al descans i parcial de 27-10 amb l’Uri Gutiérrez dirigint i anotant a plaer. El tercer quart havia de ser una continuació del segon, però una defensa zonal dels visitants ens atura el ritme anotador. L’últim quart torna a ser un festival ofensiu i les diferencies es fan més grans, fins els +28 finals. A nivell defensiu l’equip respon molt bé, mostrant el nostre tret del joc característic. A aquest aspecte, diumenge, li hem afegit un encert molt alt en els tirs. Possiblement el nostre millor partit. 6 de 6. Bones sensacions, grup de jugadors units i generosos i moltes ganes de seguir millorant i treballant. Ingredients bàsics per assolir èxits. Ha estat molt difícil arribar al lideratge i som conscients que encara ho serà més mantenir-lo, però també sabem que ens encanta aquesta responsabilitat. Som-hi, hi ha marge de millora
AEC Collblanc, 46 – “Hortalisses Pi” CB Calella, 69
Per Àlex Moral
Una victòria més del nostre sots 21 que ens manté líders invictes de la categoria. Iniciem una mica toves en defensa, rebent 20 punts al primer quart, però anotant-ne 22. A mesura que passen els minuts, el treball defensiu augmenta i les distàncies amb el rival també, arribant a un +23 final còmode, que ens permet seguir líders. Seguim treballant per assolir els objectius de grup!
Vilfant, 64 – “Ergasia” CB Calella, 55
Per Àlex Moral
Partit d’anades i tornades dels dos equips. Amb un priner període molt fluix i amb manca de concentració, encaixant un 20 a 6 per part del nostre sènior. Al segon període, tot canvia i una bona anotació de 6,25 ens permet empatar el partit, que semblava molt difícil. Durant el tercer període, els dos equips alternem anotació, sense marcar diferències, i amb aquesta alternança arribem a un 54 a 54 a falta de menys de dos minuts pel final, on tenim accions clares per anotar però perdonem. En canvi, el rival ens castiga amb dos triples que ens porten a la derrota. Tot i les baixes de tres de les nostres jugadores, lluitem fins al final, anem pel bon camí, seguim treballant i ara encarem dos partits durs contra equips de la part alta de la taula, que caldrà treballar i molt per sumar. Seguim
CB Canet, 46 – J.P. Fruits Vermells, 62
Per Jordi Puig
Ells surten molt físics, carregant molt el rebot ofensiu i apretant molt la primera línea. Els dos últims minuts abans de la mitja part aconseguim un avantatge de 9 punts que aguantem durant el tercer quart. Excel·lent defensa dels seus millors jugadors que anul·lem completament i molt bona defensa de l’un contra un i el sistema d’ajudes. En atac cada, cop tenim les idees més clares i equilibrem més el joc. Últim quart de domini total i absolut als dos costats de la pista. Com a dada important, només ens deixem anotar nou cistelles de dos durant tot el partit. Tercera victòria consecutiva que ens dóna moral i confiança pels propers partits.Seguirem treballant i disfrutant
CB Canet, 54 – “Albert i Jordi Pintors” CB Calella, 55
Per Paco García
Victòria èpica i extraordinàriament treballada del júnior “A” en un partit on hem hagut de reinventar-nos contínuament per les adversitats que anaven apareixent. D’inici, l’equip presentava quatre baixes i les primeres dificultats apareixien en forma de faltes personals dels únics jugadors interiors. Aquest fet ens obligava a jugar amb 5 exteriors i ens descompensa el joc. Problemes per controlar el rebot defensiu i abús del tir exterior. El Canet domina clarament tant el marcador com el joc. Cal arribar al descans dins el partit i els darrers esforços ens permeten no perdre-li cara al matx. 29-23 al descans i la sensació que havíem estat capaços de sobreviure en una primera part on ens hem sentit molt incòmodes. La reflexió, evidentment pujada de to… el que seria una esbroncada, fa efecte i un parcial demolidor al tercer quart capgira el resultat i les sensacions: 2-16 producte d’una defensa asfixiant i encert en els tirs de llarga distància. L’equip ofereix la seva versió més dominadora i afronta els darrers 10 minuts amb 11 punts d’avantatge després d’un quart per emmarcar. Tot sembla dat i beneït amb el 38-48 a 4 minuts per a la conclusió, però l’eliminació per faltes dels nostres interiors i l’encert del Canet ens aboquen a un sorprenent nou escenari. Amb el 50-50 i sense pivots l’equip torna a demostrar que la flor que tenim segueix donant-nos alegries. 0-4 en el darrer minut i victòria de mèrit. Els 3 partits jugats fora de casa guanyats en la darrera possessió del partit. Abonats al patiment i a l’èxit. Gran actuació d’en Jordi Pascual que s’ha multiplicat en tots els aspectes del joc i ha mostrat la seva precisió en el tir exterior. 6 de 6 i seguim enganxats a l’encert final. Allarguem la increïble ratxa. Està realment bé somiar. Somiem. Dissabte, a les 16 h rebem la visita del possiblement millor equip del grup…i si fóssim capaços de plantar-los cara?
AB Premà, 56 – CB Calella, 53
Per Aleix Duran
Partit on teníem l’oportunitat d’aconseguir la primer victòria de la temporada. I la veritat que, durant els primers 10 minuts hem dominat el marcador, arribant a guanyar +12. Semblava que podria arribar a ser un partit cómode, on realment s’ho passessin bé els jugadors.. un miratge. Al segon període seguim dominant, però el Premià ens retalla distàncies perquè afluixem el ritme de la defensa. Tot i així, arribem al descans amb el marcador, 25-26. Al descans, per variar, xerrada per fer creure als jugadors que som superiors al rival. I realment ho érem. Només calia apretar la defensar i jugar ràpid a l’atac. Ni una cosa ni l’altra. Comença el tercer període i dos triples consecutius d’ells fan que agafin una mica de marge. Arribem als últims 10 minuts amb la mateixa tònica. Canvis constants al marcador, arribem a l’últim minut guanyant d’1 punt, però dos contraatacs d’ells canvien el resultat fins al 56-53 final. També és cert que hem trobat a faltar dos dels pilars de l’equip, Roger Negre i Adrià Reixach… Però no és excusa. El mateix de cada setmana… Zero intensitat, zero ganes de rebre la pilota en atac. Zero ganes de defensar. En definitiva, zero ganes de jugar a bàsquet. Òbviament no va per tot l’equip, però si els 5 que hi ha a pista no estan al 100%, no hi haurà manera
Deixeu un comentari
You must be logged in to post a comment.