Paco García: “El club creix a velocitat de creuer, malgrat el descens del sènior”
Ens tocarà jugar a Tercera Catalana. Malgrat la pèrdua de categoria, el criteri i l’objectiu del CB Calella es manté ferm: construir equips de garantia amb jugadors i jugadores de la casa. Hi ha base, ganes, il·lusió i projectes de futur ben definits
Dos anys després, l’equip torna a Tercera Catalana
Fa dues temporades, l’ascens a Segona se’ns va escapar de les mans a l’última jornada de Lliga a Santa Coloma de Gramenet. La junta, fent valer un compromís de la directiva sortint, va comprar la plaça al Vic per aconseguir als despatxos, el que se’ns va esfumar a la pista. La temporada, amb un equip il·lusionant farcit de noms importants a la categoria, no va tenir el resultat desitjat i es va salvar la categoria en una promoció de descens amb el Tiana.
Aquesta temporada, el club, va decidir fer una renovació important, rebaixant la mitjana d’edat de la plantilla i apostant fermament per jugadors de la casa. L’aposta no ha anat com es preveia, inclòs el canvi del cos tècnic i la renuncia d’un jugador important com Marc Coll.
Un cop consumat el descens, després de perdre el play-off de promoció amb el Roser, l’àrea esportiva ja treballa en la confecció de la nova plantilla que conduirà un valor del club i amb contrastada experiència, Jordi Puig. La filosofia segueix sent la mateixa: l’aposta pels jugadors de la casa i la confiança plena en els jugadors que apreten per sota i que configuraran un sots-21 ben potent.
El balanç de Paco García
Diumenge el sènior masculí va tancar la temporada a la pista del Roser disputant el tercer i definitiu matx de la promoció de descens amb un resultat decepcionant. D’aquesta manera es concretava el que molts intuíem: descens de l’equip a tercera categoria. Mes enllà del resultat final m’agradaria aprofitar per fer una valoració del trajecte recorregut
Paco García va agafar l’equip a mitja temporada per cobrir la baixa d’Àlex Muñoz, la seva aposta des de la direcció tècnica del club i que va renunciar al càrrec. La pròxima temporada, en Paco, deixa la seva feina com a coordinador esportiu del CB Calella [el substitueix Quim Serra], per dedicar-se plenament a l’equip sots-21 masculí i un dels preminis.
“El camí ha estat dur, molt complicat i ple d’adversitats. Res a recriminar. Ens podem mirar als ulls i ningú baixarà la mirada. Ho hem donat tot i qui ho dona tot no està obligat a més“
Us asseguro que el camí ha estat dur, molt complicat i ple d’adversitats: el canvi d’entrenadors, la marxa de jugadors que eren el referent de l’equip, absències d’homes clau en els partits determinants, lesions inoportunes i un rival a la promoció d’un nivell extraordinari que mai no l’hauria d’haver jugat i que ho va fer per raons administratives i no esportives. Un seguit d’obstacles que hem anat superant amb esforç, dedicació i implicació. Un grup de jugadors que mai no s’han rendit i han demostrat una fe i una capacitat de treball encomiables, però que no han pogut treure endavant la darrera i definitiva batalla. Ens han superat en joc, òbviament, però per nosaltres queden les hores de treball i la millora de l’equip, la participació dels jugadors del júnior i com hem arribat fins al final deixant-nos la pell
Res a recriminar. Ens podem mirar als ulls i ningú baixarà la mirada. Ho hem donat tot i qui ho dona tot no està obligat a més. El meu reconeixement i admiració més sincera als jugadors que han jugat lesionats, als que han avortat viatges per estar amb l’equip fins al final, als que han posat per davant de les seves situacions personals les de l’equip, les del club i, en definitiva, al grup d’homes que ha demostrat la seva estima al club i el seu compromís amb els companys d’equip.
Als que ens han deixat pel camí, donar-vos també les gràcies, aquest fet ha permès que els més joves poguessin prendre part de la lluita fins al darrer sospir. Agraït al meu company de fatigues, en Xavi Isarn, que sempre ha estat allà aportant, animant i aconsellant-me sàviament. També gràcies a l’Álex Muñoz, que tot i deixar el càrrec ha estat col·laborant amb l’equip fent tasques d’ajut desinteressadament. I a la Junta Directiva que, tot i saber com era de complicat salvar l’equip, sempre han transmès un missatge de serenitat posant més èmfasi en valorar el treball que no pas en els resultats
Deixeu un comentari
You must be logged in to post a comment.